Ajuntament de Ferreries

ELS JACIMENTS ARQUEOLÒGICS

El jaciment arqueològic situat al puig de Santa Àgueda ha estat oblidat durant molts anys malgrat la seva reconeguda importància: a la seva ombra va néixer el poble de Ferreries, i les runes del castell són testimoni directe dels milers d'anys de la història de Menorca.

El castell de Santa Àgueda, antiga fortalesa que es va aixecar a l'època de la dominació àrab a Menorca (Sen Agayz 1232), va ser construiït amb tota probabilitat sobre les runes d'un castrum o edificació romana anterior, teoria avalada per les troballes de monedes i puntes de llança identificatives d?aquesta civilització. En la documentació de l'època apareix com a punt estratègic militar i residència palau dels governadors musulmans. Va ser l'últim reducte de les tropes àrabs l'any 1287 durant la conquesta de Menorca a mans de les tropes catalanoaragoneses del rei Alfons III, on es van firmar les capitulacions.

En record d'aquesta efemèride el rei cristià va ordenar la construcció d'una capella en memòria de Santa Àgueda. Lentament el castell va entrar en decadència i a poc a poc va ser abandonat.

Des de llavors fins als nostres dies, el castell de Santa Àgueda ha sofert una important deterioració a causa de l'erosió meteorològica i de les agressions i espoliacions humanes.

A través de l'Ajuntament de Ferreries es va constituir l'Associació d'Amics de Santa Àgueda, que ha promogut les primeres accions per evitar la deterioració de la calçada romana d'accés a la fortalesa.

Conscient de la importància d'aquest jaciment arqueològic, l'Ajuntament en va impulsar la declaració com a Bé d'Interès General amb la intenció de recuperar la integritat del recinte atès el seu valor històric i monumental.

El jaciment arqueològic de Son Mercer de Baix és un poblat prehistòric conegut des de molt antic per l'espectacularitat d'un dels seus monuments: la cova des Moro, qualificada com a naveta d'habitacions amb columnes. La seva privilegiada situació, al marge dret del barranc de Son Fideu, li conferia al mateix temps seguretat i fertilitat per les necessitats d'aigua i aliment dels seus habitants.

A més d'aquesta cova, hi trobam una sèrie de navetes amb forma de ferradura i uns habitacles rectangulars, en els quals es va poder comprovar l'existència de metal·lúrgia de bronze en un període primerenc de la prehistòria de Menorca.

Les excavacions efectuades han descobert lingots de bronze, gresols de terra refractària per fondre metall i una gran quantitat d'escòries espargides pel terra.

L'estudi estratigràfic ha revelat dos moments d'habitabilitat en aquest indret. El primer és anterior a la cultura ciclòpia, típica d'aquestes illes: la pretalaiòtica; el segon correspon a l'anomenat període talaiòtic.

Els arqueòlegs han establert que el moment de més densitat poblacional en aquest recinte és el que assenyala la transició entre el pretalaiòtic i el talaiòtic, però no s'ha pogut establir si la segona cultura és conseqüència del desenvolupament de la primera o si, al contrari, fou un poble arribat de l'exterior, del Mediterrani oriental, segons totes les hipòtesis.

Aquesta societat primitiva es va dedicar al pasturatge, a la recol·lecció i a una agricultura molt primària.

Els navetiformes acollien les unitats familiars bàsiques, és a dir, pares i fills.

La trobada de bronze fa suposar als especialistes que es tractava d'una comunitat amb un cert grau d'activitat industrial, probablement un taller de fosa que va generar algun tipus de comerç.

Els estudis elaborats fins ara no han revelat res sobre la vida espiritual d'aquests primitius pobladors. Tal vegada, quan es descobreixi la necròpolis, apareixeran noves dades sobre les seves creences i deïtats.


Compartir
Publicar en facebook  Publicar en twitter  Publicar en google+
Carpeta Ciutadana
Certificat de resident
Perfil de Contractant
Casal de Joves
Punt d'informació juvenil
Allotjaments
Transport públic
Medi Ambient
Web Turisme Menorca
Agenda
Centre de Salut