Ajuntament de Ferreries

Ruta interactiva pel Barranc d'Algendar

  ·  ·  ·


L’Ajuntament de Ferreries juntament amb l’Agència de Turisme del Govern de les Illes Balears ha confeccionat aquesta Guia Interactiva a través de les llegendes del Barranc d’Algendar, dirigida a les escoles i també al turisme familiar. Prenent com a fil conductor les llegendes que s’hi ubiquen, conviden el visitant a descobrir el Barranc d’una manera interactiva, lúdica i divertida, tot mostrant-ne els seus tresors més amagats: les llegendes i cançons tradicionals; les mostres etnològiques, vestigis dels antics habitants del Barranc; la rica flora i fauna que hi habiten …

  

Atès que les llegendes del Barranc són d’una riquesa extraordinària, s’han pres com a fil conductor per a la present Guia. S’han triat quatre llegendes l’acció de les quals se situa en l’itinerari proposat: Sa Por des caçadors, Sa Perdiu Blanca, Es Pas den Revull i la llegenda més coneguda del Barranc, Sa Nuvia d’Algendar.


Els usuaris que vulguin realitzar la Ruta podran visualitzar-la aquí mateix o dirigir-se a l’Ajuntament on trobaran uns tríptics, en els quals apareixen un mapa del recorregut amb la ubicació de les llegendes, informació sobre l’entorn, la transcripció de les llegendes i els enigmes i proves que el visitant haurà d’anar responent per completar la ruta.

Aquesta Guia, a part de donar a conèixer aquestes llegendes, planteja diferents propostes i enigmes la resposta o solució dels quals es trobaran en uns casos en el contingut de cadascuna de les llegendes i en altres, en l’entorn natural o, fins i tot, en la creativitat i imaginació dels fillets. Així entre altres propostes es convida els al.lots a cercar i descobrir el pas secret on s’amagava el moro Revull, a enregistrar un vídeo amb la cançó de la Nuvia d’Algendar, a cercar fulles de plantes aromàtiques o a dibuixar plantes endèmiques úniques del Barranc.

A part dels tríptics de mà, el visitant s’anirà trobant en els punts exactes on s’ubiquen les quatre llegendes uns plafons en els quals s’hi troba transcrita la informació bàsica. Per tal d’ampliar encara més l’experiència, en els cartells s’hi ha inclòs un codi que enllaça amb els continguts següents:

-Àudios de cadascuna de les llegendes dramatitzades. Tot relacionant amb el projecte de Poble Educador que es duu a terme en el municipi, les escoles participaran en el projecte tot dramatizant les diferents llegendes en català, castellà i anglès.

-Enllaç al perfil d’Instagram que s’ha obert específicament per a aquesta ruta i on els visitants podran penjar les fotografies de la seva experiència, solucions gràfiques als reptes proposats i visualitzar allò que hi hagin penjat d’altres excursionistes.


Des de la Regidoria de Turisme de l’Ajuntament pensam que conduint així la visita aconseguim fomentar el gran potencial del nostre barranc -riquesa cultural i literària, etnològica i natural- a l’hora que cream una manera de gaudir l’entorn més amena i profitosa per al turisme familiar.


En definitiva, creiem que aquesta Guia suposa un excel·lent element promocional d’aquest espai emblemàtic que és el Barranc d’Algendar, al mateix temps que fomenta el tipus de turisme ambiental i cultural, respectuós amb l’entorn que volem per al nostre municipi.

  
Notícia IB3 24.01.2017

Programa Ara mateix 24.01.2017

Vídeo de la ruta de les llegendes pel Camí d' Algendar i el Pas d'en Revull (30.04.2017)
 


 


 Llegendes del Barranc d'Algendar


 

1) Sa Por des Caçador


 Qui no ha sentit parlar den Pons de ses Ferrereies, (Déu lo tengui) com d'un gran caçador?
Es dissabte de la Mare de Déu de Gràcia, cap al tard, prengué es ca i s’escopeta i en quatre camallades es tirà damunt Son Gornés. No semblava sinó que ses perdius l’esperaven: entre ses murtreres i aladerns que enverdissen es camí que faldetja sa muntanyeta, es ca afinà un rastre; s’armà i, obeint son amo, pigà sota i s’alçà una perdiu, amb un vol suau i dret. En Pons li tirà així com volgué, com per joc. Ni una plometa li feu volar a sa perdiu, que seguí volant, duent en son vol sa mateixa dretura des camí.


 

En Pons tornà a carregar, es feu camí envant i, a cent passes, es ca es tornà a armar. Piga forfoiada, obedient a son amo i s’alçà una perdiu, a sa que en Pons tirà així com volgué. Sa Perdiu, sense perdre una plometa, continuà volant, ran ran des camí, sense baratar de pas. I davant es caçador es posà vora es camí prop de sa barrera de son Bell Lloc.


 

-No me’n faràs una altra: avui som es dissabte de la Mare de Déu…- se va dir en Pons.
 

I girà cap a ca seva. Ni va pensar a cridar es ca; però prest va sebre que el seguia amb sa coa entre ses cames.

 

*******

Ens trobam al camí Reial, conegut també com a Camí Vell, perquè és un dels camins més antics de Menorca que a l'edat mitjana unia Ciutadella i Maó. S’ha recuperat gràcies a la feina de neteja i conservació dels voluntaris de joventut de la Creu Roja, Protecció Civil, els escoltes, un grup de jubilats de Ferreries i Cas Vesins. 
Al llarg del camí trobam indrets bells i també de curiosos com és el tram de la costa dels Nesplers, on el terra està empedrat en forma de ziga-zaga per facilitar la baixada pel fort pendent.


 

 

*******


- Avançau fent quatre camallades; quants metres deuen ser aquesta distància?





- Heu vist la creu de Son Gornès, que recorda un fet tràgic de l'any 1865 quan un llamp provocà la mort d'un missatge. Caminau amb atenció perquè en trobareu una altra més endavant. Dibuixau les diferències que trobeu entre les dues creus. Estan fetes amb els mateixos materials?




- Al llarg del camí trobareu plantes aromàtiques com el llor, la menta o el romaní. Agafau una fulla d'aquestes plantes i ensumau-la. fa molt bona olor! Ara deixau que s'assequi dins el tríptic.

 

 

 

 

 

 

2) Es pou de sa Perdiu Blanca

 

 

A Algendar, devora el camí, es troba el pou de sa Perdiu Blanca, abundós d’aigua i poc fondo. Un jove caçador de ses Ferreries festejava per aquells entorns i tant de dia com de nit li sortia una perdiu blanca del pou que, voletejant, desapareixia cap a Algendar. Un dia el jove disparà a la perdiu amb l’escopeta però l’au seguí voletejant com si res. Ho provà moltes vegades i l’escopeta sempre li feu figa. Un amic li aconsellà que carregàs l’arma amb un ralet de plata; quan aparegué la perdiu, el jove disparà i li rompé l’ala dreta. En arribar al lloc li digueren que en aquell mateix moment la seva al•lota havia caigut i s’havia romput un braç, l’endret.

 

 

*******

El pou de sa Perdiu Blanca està format per una caseta que cobreix el pou i un petit aqüeducte. El conjunt, construït al segle XIX, es troba a l'esquerra del camí venint de Ferreries.

 

En trobar-se en una zona humida, hi creix vegetació pròpia d’ambients frescos, com la pruenga.


*******





 
- Silenci! Al barranc s’escolten molts sorolls de la natura. Quins podeu distingir?




- Tant com caminau, cercau una ploma i guardau-la al tríptic; sabeu a quina au pertany?

 
- De les dues llegendes que heu llegit, el primer caçador tenia por i el segon s’enfrontà a la perdiu tot i les conseqüències. Apuntau quin personatge us ha agradat més de les dues primeres llegendes i cercau una pedreta que pugui servir com a bala per a l’escopeta.




 

 

 3) Es Pas d'en Revull 

 Un des llocs més delitosos des Barranc d’Algendar és es Pas d’en Revull.
 
A l’esquerra, davallant, té sa timba o penyal tallat a plom, anomenat sa Penya Fosca, i a la dreta una gran roca rodonenca, més grossa que una casa.

Diuen que antigament pels rodols d’Algendar campava un moro bandetjat, robant allà on podia i per poc que es descuidassin. Moltes vegades l’havien encalçat, però es moro arribant a cert indret es perdia de vista, com si es fongués. Només sabien que era moro i que tenia es cabells entortolligats: per açò li deien en Revull.

Però una vegada no li valgué sa llestesa i li afinaren s'amagatall: el tenia en es mal lloc de sa Penya Fosca, atapit de bosc espès, cobert d'heurers.

Per desencauar-lo, pigaren foc a s'espessura. I amb es temps hi feren passar es camí des Barranc, per dins aquell rocam, i per açò a tal indret se li donà es nom de Pas d'en Revull.


 

 

 *******

El pas d’en Revull es troba en un canaló que passa entre dues roques, conegut amb el nom de sa Penya Fosca. En un tram concret, a mà esquerra, trobam un passadís molt estret i que fa baixada. És per on el bandoler s’amagava quan el volien agafar.

 

*******

 

- Mirant el plafó informatiu sobre la flora que trobareu al Pas, recolliu tres fulles i anotau els noms científics i comuns al tríptic.

 




- Acompanyats d’un adult, recreau el camí que feia en Revull! Cercau el començament i el final del seu amagatall. Calculau quin és el recorregut més curt, el de l’amagatall d’en Revull o el que va per fora.

 

- Per què li deien Revull al moro que s’amagava aquí? Què podeu utilitzar per aconseguir una cabellera o una aparença semblants a la seva? Feu-vos una foto amb la disfressa com si fóssiu el bandoler i pengeu-la a Instagram amb el hastag #revull.

 

 

  

 

 


4) Sa Nuvia d'Algendar

Algendar festejava ses noces de s’Hereu.

 

Algendar, sempre tan rumbós, aquell dia feu anar s’olla gran dins sa petita: no sols pes bon nom d’Algendar i de l’Hereu, sinó perquè sa Nuvia era sa jove més garrida de Menorca.

Seria rall de sa gent, però es contava que s’enamorà perdudament d’ella un jove moro, captiu a Menorca, de família noble, que al venir-li es rescat, tornà a sa seva terra, deixant aquí sens rescatar el seu cor.


Eren a mitjan dinar i entrà dins sa sala de sa festa una vella mendicanta, que tenia fama de bruixa i d’anar sempre despentinada, amb sa coa feta un ribó i fent-se garrossa de sa filosa, rodà sa taula des convit cantant:




                                   Sa Nuvia d'Algendar
                                              avui és en terra - demà serà en mar;
                                       avui menja capons i gallines, 
                                    demà menjarà sardines
                                    a la vora de la mar.


Tots aplaudiren: s' Hereu nuví li oferí un cadaf de vi.
- Beveu, voltros, beveu, ara que hi sou- digué sa bruixa, mentre se n'anava cantant:


Sa Nuvia d'Algendar
avui és en terra - demà serà en mar;
avui menja capons i gallines,
demà menjarà sardines
a la vora de la mar.

 

Damunt els motis de beure, que a noces mai curtetgen, s'hi ajuntà es pas de sa bruixa: es convidats bevien, i com més bevien, més bulla... i més set.

Ja la major part d'ells estaven més per jeure que per beure quan, de cop i volta, es trobaren batuts i trepitjats per un falcat de moros que, obedients a son jove patró, se'n dugueren sa Nuvia, sens mostrar ella que li sabés greu. La portaren a sa nau, on l'endemà, menjà sardines...;

i trobant-se prop de la costa de Barberia, enmig d'un temporal desfet, feren naufragi i es perderen tots.
Tots, i sa Nuvia també.

Perquè, salvada per un pescador moro, començà son captiveri, deu voltes pitjor que una bona mort.
Passaren anys i anys, i un dia sa Nuvia tingué art i manya de fugir des captiveri i des moros. I sa nau que la tornava feu naufagi volent-se refugiar a Cala Galdana.
Sa Nuvia se salvà i, fent-se terra endins, arribà a un casa de pagès demanant socors. I va saber que aquell casal era Algendar.
Se li trebucà es seny, i d'aleshores en avant no feu més que anar de lloc en lloc, despellissada i amb ribonot, com una bruixa, fent garrossa de sa filosa i cantant sa seva escomesa de demanar almoina:

Sa Nuvia d'Algendar
avui és en terra - demà serà en mar;
avui menja capons i gallines,
demà menjarà sardines
a la vora de la mar.

 


 

*******

La sínia és una construcció tradicional de pedra i ferro vinculada a l’aprofitament i distribució de l’aigua. Va aparèixer a finals del segle XIX quan es va generalitzar l’ús d’aquest metall per construir béns etnològics destinats al regadiu.

A l’esquerra de les cases des Canaló en veureu una, demanau com ho devien fer per moure la roda de ferro.

Els barranquers eren els habitants del barranc. Vivien a les cases del voltant, algunes construïdes dins la roca, i hi conreaven la terra.

 



*******

- La bruixa empra la filosa com si fos un garrot. Cercau-ne algun mentre canteu la cançó de sa nuvia d’Algendar. Pensau també un ball que hi pugui anar bé i quan arribeu al final del recorregut, a ballar! Feu-ne un petit vídeo i penjau-lo a Instagram amb els hastags #nuvia #algendar

 

 






- La coa de cavall és una planta endèmica del barranc, té una tija llarga i verda amb uns filaments negres. Trobau-la i dibuixau-la al tríptic.

 

- Veieu cap arbre fruiter? Feu-ne un dibuix, apuntau-ne el nom i cercau-ne més informació als cartells i a la graella.




 



REPTE ACONSEGUIT!

 

- Si seguiu un tros més de camí, passat el pont a mà esquerra, arribareu a l’esplanada on els barranquers i gent vinguda de Ferreries, hi celebraven el darrer dia de Carnaval, cantant cançons populars i ballant ball fandango. Tothom a dansar amb la cançó de la nuvia d’Algendar!

 

 

 
Mapa del recorregut amb la ubicació dels plafons informatius 




Compartir
Publicar en facebook  Publicar en twitter  Publicar en google+
Carpeta Ciutadana
Certificat de resident
Perfil de Contractant
Casal de Joves
Punt d'informació juvenil
Allotjaments
Transport públic
Medi Ambient
Web Turisme Menorca
Agenda
Centre de Salut