Apuntes históricos

 ·  ·
 

Ferreries, situado en el centro de Menorca, ha experimentado un notable progreso durante estas tres últimas décadas tanto en el aspecto económico como social, gracias al esfuerzo i al carácter emprendedor de sus vecinos, hecho que les permite afrontar el futuro con un considerable optimismo.

El término municipal se extiende desde la costa de tramontana o norte de Menorca, un pequeño tramo comprendido entre las playas de Cala Pilar y Cala en Calderer con la playa de guijarros de Es Alocs y Cala Macarrà, hasta la costa sur, entre las playas de Cala Galdana y Cala Trebalúger con las playas de Cala Mitjana y Cala Mitjaneta justo en medio, conectadas por una gran extensión de bosque mediterráneo totalmente virgen. Esta franja de terreno limita al este con el municipio de Es Mercadal, al sur con Es Migjorn Gran y al oeste con Ciutadella de Menorca. Su extensión es de 67,39 quilómetros cuadrados con una elevación de 140 metros sobre el nivel del mar.

Podemos dividir claramente el término municipal en dos sectores por su peculiar orografía. El sector norte, donde se encuentran las elevaciones más importantes del término: la colina de Santa Águeda, de 260 metros de altitud, y la de s'Enclusa, que limita con la región sur y que enmarca el llamado Pla Verd.

En cambio el sector sur está drenado por una serie de profundos barrancos de incomparable belleza: el barranco de Algendar, que desemboca en Cala Galdana, y el barranco de Son Fideu, que vierte sus aguas en Trebalúger.

Prácticamente los dos tercios del terreno están sin cultivar, poblados en parte por extensiones de pinos, encinas y matorral mediterráneo.

La agricultura ha ido perdiendo peso en el conjunto de la economia local. El cultivo de cereales y el pasto han dado paso a una actividad esencialmente ganadera que tienen enfocada la producción en la fabricación de queso artesano (denominación de origen Queso de Maó) y la producción lechera.

Ferreries ha sido la población menorquina que más tardíamente se ha incorporado en la industria turística. Su proximidad a la urbanización de Cala Galdana - uno de los centros turísticos más bellos de la isla- ha hecho que progresivamente muchos comercios del sector servicios hayan desplazado su actividad hacia el litoral- En los últimos años se ha producido un incremento de la economía ferrerienca en el sector terciario en detrimento del sector primario.

El potencial humano de la población, que históricamente ha desarrollado el índice más alto de natalidad del archipiélago, ha sido un factor decisivo que ha estimulado el tránsito desde una economía agraria a una economía de tipo industrial nacida con el boom de la construcción de la década de los años sesenta del siglo pasado.

Un dels principals atractius que té Ferreries per a la resta de menorquins i visitants és el producte de les seves indústries i la variada xarxa de comerços, que permet trobar al poble qualsevol article. De Ferreries són conegudes les fàbriques de calçat, apreciades internacionalment, les de mobles i fustes, les de bijuteria... Gran part d'aquestes indústries compten amb botigues pròpies on es poden adquirir els productes que elaboren.

Altres indústries auxiliars, a part de les empreses de construcció, que han sorgit a conseqüència de la terciarització de l'economia ferrerienca són les d'ebenisteria, jardineria i ferreria, entre altres.

Els menorquins vénen també a Ferreries a degustar i adquirir productes alimentaris de primera qualitat com ara pa, pastes i ensaïmades elaborats de manera tradicional i artesana; embotits fets pels carnissers amb carn de bestiar del camp menorquí; gelats artesans de diversos sabors, etcètera.

Un altre atractiu del poble són, com ja hem mencionat, els comerços d'articles d'interès general (roba, calçat, electrodomèstics, regals, productes per a la casa), que han experimentat una considerable millora en els darrers anys pel que fa a la qualitat dels productes que ofereixen, pel tracte personalitzats als clients i per la constant modernització dels establiments, que fan de Ferreries un dels pobles de Menorca que més destaca en aquest aspecte.

Són també conegudes les tapes i els menjars casolans, tant de cuina tradicional menorquina com de gastronomia més internacional, que ofereixen bars i cafeteries a la seva clientela.

Val la pena de visitar els dissabtes al matí el mercat artesà de Ferreries. Té lloc a la plaça principal de la localitat i hi podem trobar tot tipus de productes artesans: des d'articles alimentaris elaborats pels pagesos del municipi, com ara formatges, embotits, confitures o mel, fins a productes propis de Menorca elaborats per les mans dels millors artesans, com avarques, macramé, objectes d'espart, vidre gravat o treballs de cuir.

Un dels productes més valorats són les avarques. Durant molt de temps les empraven tan sols els pagesos per a les feines del camp. Avui dia han adquirit una gran popularitat entre tota mena de gent tant pel seu senzill disseny (consten de dues peces de pell i una sola de goma) com per la seva comoditat (idònia per als mesos d'estiu a Menorca).
 

Les notícies històriques que tenim del naixement de Ferreries permeten fixar-ne la fundació a finals del segle XIII.

El nom de Ferreries apareix per primera vegada en el Pariatge del rei Jaume II de Mallorca. Es tracta, de fet, d'un document de concòrdia entre el monarca i el bisbe que va reorganitzar les estructures socials i eclesiàstiques de Menorca. Arranjant la pabordia i les rectories, va instituir, entre altres, una nova parròquia al terme de la Fraria, sota l'advocació de l'apòstol sant Bartomeu.

L'origen del nom de Ferreries no està del tot clar. Dues són les teories que més es consideren, encara que les dues són indemostrables documentalment.

D'acord amb la tradició oral, el nom de Ferreries té relació amb els topònims de sa Rovellada, s'Enclusa i els pujols de Son Telm, que rodegen la vila. Els seguidors d'aquesta opinió consideren la possibilitat que algun ferrer s'establís originàriament per aquests paratges per atendre les cavalleries de transport que viatjaven per l'interior del territori illenc. Aquesta creença estaria reforçada per la grafia Ferraries que apareix en la documentació posterior.

L'altra opinió defensa la hipòtesi que el nom de Ferreries és una deformació ortogràfica de la Fraria, ja que la primitiva església de Sant Bartomeu es va aixecar sobre els terrenys que pertanyien als frares mercedaris, probablement els de Puig Ostern que menciona la butlla de Nicolau IV, l'any 1291.

Al voltant d'aquests paratges van començar a construir-se, l'any 1298, les primeres cases que donarien vida al primitiu nucli de població.

Al començament del segle XIV, el poble de Ferreries va rebre la denominació de terme del castell de Santa Àgueda i els seus homes més representatius intervenien en la política i en els negocis públics de Menorca.

El caràcter disseminat de la població no va afavorir el desenvolupament de Ferreries, que abans de finalitzar l'època medieval comptava ja amb alguns nuclis aïllats de població.

Tenim notícies que el 1457 es van fundar els llocs de Terra-roja, Son Gornés, Son Gras i Ruma, i que l'any 1476 naixien els de Son Mercer i sa Mola; tots com a petites cèl·lules de població.

A finals del segle XVII, Ferreries comptava amb 75 habitants i 15 cases.



Compartir
Publicar en facebook  Publicar en twitter  Publicar en google+
Carpeta Ciutadana
Casal de Joves
Punt d'informació juvenil
Allotjaments
Transport públic
Centre de Salut